Quins són els desavantatges de la bústia d'acer Corten

I. Problemes de tinció superficial i contaminació de contacte

L'inconvenient més destacat d'una bústia d'acer Corten rau en el seu problema inicial d'escorrentia d'òxid. Durant els primers 6 a 12 mesos de meteorització, l'aigua de pluja eliminarà els òxids de ferro solts de la superfície de la bústia. Aquests òxids poden deixar taques taronges-marrons a les superfícies properes, com ara formigó, pedra, paviment o cobertes de fusta. A més, a les primeres fases de la meteorització, l'òxid de la bústia d'acer Corten pot fregar-se a les mans o a la roba si la gent s'hi recolza o s'hi raspalla, causant inconvenients.

II. Limitacions ambientals i restriccions d'ús

Una bústia d'acer Corten no és adaptable a tots els entorns, amb limitacions òbvies en condicions específiques. Funciona malament en zones costaneres o entorns amb humitat constant, especialment prop dels oceans o piscines d'aigua salada. L'alt contingut de sal o clor en aquestes zones altera la formació de la pàtina protectora estable a la bústia d'acer Corten, provocant una corrosió contínua i una vida útil escurçada. A més, el material de la bústia d'acer Corten requereix un assecat complet entre períodes humits per formar una capa protectora adequada. Si alguna part de la bústia es submergeix contínuament a l'aigua, s'enterra a terra o es cobreix per runes, es corroirà com l'acer normal i fallarà prematurament.

III. Alt cost, gran pes i limitacions estètiques

Des d'una perspectiva pràctica i decorativa, una bústia d'acer Corten també té desavantatges notables. Pel que fa al cost, el seu preu inicial és molt superior al de les bústies de plàstic, acer galvanitzat estàndard o alumini. A causa de l'alta densitat d'acer Corten, la bústia d'acer Corten és més pesada que els materials alternatius, cosa que fa que la instal·lació sigui més difícil i sovint requereix maquinari de muntatge especialitzat o ajuda professional. Estèticament, el color final i la uniformitat de la pàtina de la bústia d'acer Corten depenen completament del clima local i de l'exposició solar, donant lloc a tons taronges-marrons impredictibles que poden no satisfer la demanda d'un acabat perfectament uniforme. A més, només ofereix variacions naturals de color d'òxid, sense versatilitat de color i no coincideix amb els esquemes de colors exteriors no-terrens d'algunes cases.